Lliçó de caràcter contra la Virtus

La batalla es dirimia en la zona, Dunstons i Shengelia donaven els primers avantatges als visitants 0-4 i Davis apareixia per a reivindicar el seu lloc en la zona i retornar la igualtat al partit (8-8). El València BC obria el joc amb un triple de Puerto i aconseguia el seu primer avantatge (11-10). Jones també assumia el comandament en atac amb accions ràpides. La Virtus, molt sòlida, obligava el València Basket a fer un gran esforç en atac i en defensa i els de Mumbrú hi responien amb qualitat i amb accions meritòries amb diversos protagonistes (Inglis, Robertson…) que permetien mantindre la davantera en el marcador. Robertson, amb un triple, estirava el marcador, però la Virtus responia amb la mateixa moneda. Cap equip donava treva. En el València Basket, Jovic ara exercia de director d’orquestra. Amb un esmaix de Pradilla, es tancava un bon primer quart per als de Mumbrú (26-21).

El València BC intensificava la pressió defensiva i Touré, amb un espectacular esmaix posava terra pel mig (30-23 min. 12). Però la Virtus prompte demostrava per què és un dels equips més sòlids de l’Eurolliga i també intensificava la defensa. El València BC s’embossava en atac, regalava pilotes amb contínues pèrdues de pilota i els italians remuntaven i, de nou, es posaven per davant (30-31 ) amb un preocupant parcial de 0-8. Les defenses s’imposaven als atacs i a tots dos equips els costava anotar. La igualtat es mantenia (37-39 min. 17). Després d’un triple de Belinelli, que posava el 37-42 en el marcador, Mumbrú (que acabava de ser sancionat amb una tècnica), demanava temps mort. La Virtus treia a relluir el seu talent individual amb Shengelia com a líder. L’avantatge visitant continuava creixent i aconseguia la seua màxima cota fins al moment al descans (37-47). El segon quart acabava amb un clar domini italià que signava, en total, un parcial d’11-26.

Després del descans, el partit mantenia la intensitat, el València Basket, liderat per Jovic en la direcció, retallava diferències, però sense aconseguir recuperar les regnes en el marcador. Tots dos equips defensaven el seu territori (46-50 min. 25). Robertson, amb un triple, deixava la distància en tan sols 1 punt, 49-50. El València BC feia una bona labor controlant el rebot defensiu. La Virtus havia perdut frescor en atac, no trobava fluïdesa i els taronja mantenien la seua estreta vigilància en el marcador. De nou un triple de Robertson li donava al València Basket el premi merescut i, per fi, els locals tornaven a posar-se per davant (54-52 min. 28). López-Arostegui, amb dues bones accions en defensa i una cistella, estirava la diferència. Emergia també Jovic amb dues entrades a cistella consecutives. El València Basket acomiadava el tercer quart amb un avantatge de 6 punts (60-54). Un tercer quart amb clar color taronja.

Shengelia, “secat” per la defensa valenciana en el tercer quart, es rescabalava en la primera acció de l’últim quart amb un triple. El València BC es deixava la pell per defensar el seu avantatge i barallava cada pilota provocant els errors de la Virtus. S’entrava en els últims 5 minuts amb un avantatge mínim (63-62). Màxima emoció. Tots dos equips intercanviaven cistelles i l’avantatge fluctuava d’un bàndol a l’altre.

Arribava el moment de la veritat i el València Basket no estava disposat a deixar escapar el partit. Amb 28 segons per al final i dos punts d’avantatge (71-69), Jones aconseguia dos tirs lliures proverbials (73-68). Calia resistir, i el València BC així ho va fer, sumant un triomf molt important davant de la seua afició. El València BC s’imposava per 79-71, el màxim avantatge del qual va gaudir en el partit.