Els més de 30 graus que banyaven València no van ser un impediment per a tots els aficionats al futbol. La Fonteta de Sant Lluís va acollir la final de l’Eurocopa 2024 i els valencians i valencianes no van voler perdre’s l’esdeveniment que ens va donar ahir, 14 de juliol, la quarta. Més de nou mil persones envoltaven el recinte equipats de la “roja” amb samarretes, pintura, perruques i banderes.
Els nervis i la calor anaven acompanyant la gent en l’enorme fila, on, després d’unes hores esperant, a les 19:30 h es van obrir les portes i tots els allí presents van començar el crit motivador de “Sí que es pot!”, alhora que una batucada acompanyava l’emoció de l’inici en la porta d’entrada.
L’alegria i les ganes d’agafar un bon lloc en el pavelló va fer que la gent correguera com si ells mateixos anaren a creuar-se el camp per a fer el gol que ens donara la victòria en el minut 86. A mesura que la gent es trobava el seu seient, els càntics s’iniciaven, i el primer no va poder no ser un altre que “Jo soc espanyol”. Entre els aficionats i els bons animadors, la graderia va saltar sense escrúpols al crit d'”és anglés el que no bote”.
Pista de ball
Tot el recinte es va convertir en una pista de ball, on va poder escoltar-se un remix de cançons, que començava amb Potra salvaje, va seguir per Paquito el Chocolatero i va acabar amb Manolo Escobar i el seu mític Que viva España.
A més de tots els crits mítics, la Fonteta va tindre molt bona memòria i no va voler oblidar la frase que Mestalla no ha deixat de cridar en cap partit, “Peter, ves-te’n ja”, que es va repetir en diverses ocasions abans de l’inici del partit i en el minut 19.
Malgrat la majoria espanyola en el pavelló, una cantonada minoritària l’ocupaven els anglesos valents que van decidir acudir a presenciar el xou dels seguidors de la “roja”, que no van deixar que els britànics escoltaren l’himne de la seua selecció.
Els ànims de la gent només van anar in crescendo durant tota la prèvia, però el punt més àlgid va arribar a l’hora de cantar a l’uníson l’onze inical. Els crits i aplaudiments per als nostres. Els xiulets ensordidors per al rival. La resta és història.
Suscríbete para seguir leyendo