Els 27 punts de renda del partit d’anada de la semifinal havia deixat el València BC amb quasi els dos peus en la final, però lluny d’acomodar-se pel còmode avantatge, les taronja van eixir des de l’inici a guanyar el partit per a acabar classificant-se per a la final per la porta gran, guanyant de nou davant la seua afició per 80-60 per a citar-se en la final amb el Salamanca, que va remuntar davant el Girona per a assegurar de pas el bitllet taronja per a l’Eurolliga per tindre-ho ja en la butxaca el seu rival com a campió de la lliga regular.
Sense la presència d’una Awa Fam que venia de jugar la final del Campionat d’Espanya Júnior i la Final Four amb La Cordà Paterna i amb una Elena Buenavida que va arribar justa també des d’Estepona (Màlaga), l’única baixa del primer equip per lesió era la de Raquel Carrera.
Rubén Burgos va eixir d’inici amb Leti Romero, Queralt Casas, Alina Iagupova, Nadia Fingall i Merritt Hempe, i encara que va ser l’MVP nacional de la Lliga Mariona Ortiz la que va obrir el marcador, no va tardar el València Basket a prendre el comandament del partit amb un primer triple de Iagupova i dos més de Queralt i Leti Romero, que posaven el 17-8 en el marcador i obligaven Carlos Cantero a parar el partit.
Hempe i Ginzo també havien fet mal en la zona i, encara que Diallo també va trobar les seues opcions sota el cércol, Eraunzetamurgil i Queralt van tancar el primer quart 21-12. Només Mariona, Diallo i Fiebich havien anotat per les visitants davant un València Basket en el qual els punts se’ls repartien ja sis jugadores, amb la capitana com a màxima anotadora amb set punts.
Festival de triples
Paula Ginzo furgava en la ferida del Casademont en la tornada a la pista amb quatre punts consecutius sota la cistella i, encara que Nerea Hermosa i Holesinska, amb un triple, van respondre per a reduir diferències fins al 25-19, el València Basket va tornar a trobar en els triples la seua millor arma per a tornar a obrir bretxa, amb Iagupova, Leti Romero i Queralt anotant una vegada i una altra des del 6,75, per a tancar el primer temps 47-32, amb un 52 % d’encert des de la línia de tres.
Sense donar marge de reacció, Ouviña va obrir la segona part amb un nou triple que posava el 50-32 i congelava qualsevol esperança visitant d’obrar el miracle. La valenciana Vega Gimeno, en el seu últim partit en l’LF Endesa després de l’anunci de la seua retirada, anotava els seus primers punts des del tir lliure.
El joc era més espés i els punts de les unes i les altres arribaven des del tir lliure, fins que un parcial de 8-2 amb Ouviña, Queralt, Fingall i Hempe va posar el 60-40 que posava en peus la Fonteta.
Cantero demanava temps mort a falta de 4.17 per al final del tercer període, i en la tornada a la pista la tensió va tornar al parquet després d’una acció de Diallo sobre Eraunzetamurgil que va acabar amb la taronja anant-se’n a vestuaris entre llàgrimes mentres l’afició xiulava a la pivot del Casademont, que encara protestava amb Mariona.
Fiebich, amb un triple, i Gulbe feien reaccionar tímidament les visitants, però un altre parcial de 5-0 amb triple de Iagupova i una cistella de Ginzo tancaven el tercer quart 67-45.
Amb l’eliminatòria ja sentenciada, Gülich, Leti Romero i Ouviña responien a cada anotació de les visitants i Rubén Burgos aprofitava per a fer proves, jugant uns minuts amb Ouviña, Romero i Buenavida juntes. La canària, en un premi al seu esforç després de jugar un dia abans a Estepona (Màlaga), sumava també els seus primers punts.
Homenatge a Vega Gimeno
Instants després, va arribar el moment més emotiu de la vesprada, quan Vega Gimeno se’n va anar a la banqueta a poc més de dos minuts entre els aplaudiments d’una Fonteta que, posada en peus, li va reconéixer la seua grandíssima carrera esportiva malgrat no haver jugat mai de taronja. Mentres corejaven el seu nom, es va reprendre el partit, ja amb un intercanvi de cistelles intranscendent fins a arribar al definitiu 80-60 previ a la gran final que arranca dijous a Salamanca.
Suscríbete para seguir leyendo