
[ad_1]
Baraja continua fent mèrits per a ser considerat com un dels millors entrenadors de l’era Meriton. Pot sonar massa pretensiós, però la realitat és que l’entrenador val·lisoletà no pot fer més amb menys. De fet, el tècnic s’ha sumat a un selecte club que tenen classificacions Champions i que, fins i tot, en el cas d’un d’ells, té un títol com a valencianista. Es tracta de Nuno Espírito Santo i Marcelino García Toral, dos “caps” de la banqueta de Mestalla que van arribar, com a mínim, als 50 partits entrenant l’equip valencianista, xifra a la qual va arribar el Pipo en el partit contra el Mallorca del Vasco Aguirre. L’etapa de Nuno i Marcelino era ben diferent. Tant eixa primera en la qual el tècnic portugués va aconseguir una puntuació espectacular malgrat certificar la classificació per a la Champions en l’última jornada, com la del tècnic asturià, que va aconseguir reforços importants i va armar també una plantilla competitiva. Ara, Baraja ho fa amb un València low cost, i, sent objectius, el seu rendiment està molt per damunt fins i tot del que s’esperava quan va arribar. Perquè més enllà de la seua importància en la gestió de vestuari, l’entrenador ha demostrat que té un maneig tàctic en el setmana a setmana i que té l’equip en una situació més còmoda del que s’esperava a principi de curs, amb la permanència com a objectiu.
L’entrenador ha arribat als 50 partits i es convertix, així, en el primer que ho aconseguix des de Marcelino García Toral. En eixe camí de l’asturià fins al de Valladolid, el València ha tingut moltes etapes diferents que comencen des de la de Celades, amb la classificació a octaus de Champions, però un equip incapaç d’alçar el vol després de la covid. L’andorrà va deixar la seua xifra en 41 partits, una quantitat important tenint en compte que va estar menys d’una temporada. Després de Celades, i amb un pas breu de Voro per la banqueta, el triat per l’entitat va ser, en este cas, Javi Gracia. Al pamplonés, però, li van destrossar l’equip, sense vendes grosses que pogueren reforçar alguna zona del camp, i, a més, va haver de bregar amb el creixement d’altres equips de la zona mitjana. Va deixar la marca en 38 partits.
Els dos següents projectes de Meriton van ser els de Bordalás, que sí que es va quedar prop dels 50 després de completar una temporada sencera i arribar als 46, amb una final de Copa del Rei inclosa. L’estiu següent va arribar Gattuso. L’italià semblava tindre presa la mesura a l’equip en els primers mesos, però, després, tot es va trencar. L’equip va ser incapaç de guanyar partits i, a sobre, el seu caràcter va evidenciar que havia perdut el vestuari i que es veia incapaç de millorar la situació. En definitiva, l’entrenador transalpí se’n va anar per la porta de darrere i amb tot just 22 partits en la butxaca a Mestalla.
Amb l’arribada de Baraja, l’equip ha recuperat la identitat i els resultats, malgrat haver estat a un pas del descens el curs passat, no han pogut ser millors amb el que tenia al seu abast. Evidentment, històricament, el València està lluny del lloc que mereix, però això no està a les mans del Pipo Baraja, que està donant-ho tot en la banqueta.
Suscríbete para seguir leyendo
[ad_2]
Source link