Search
Close this search box.

La galotxa, més viva que mai

La modalitat de galotxa compta en el seu haver amb les alforges repletes de regals al conjunt de la pilota valenciana. Ací està la història del Trofeu El Corte Inglés com a espill d’una verdadera revolució en l’esdevindre secular del joc de pilota. Consolidar un torneig de pobles contra pobles des d’aquella primera edició de 1976 va ser una benedicció per al desig de modernitzar este joc en la seua transició cap a l’esport. La galotxa, els seus clubs, van crear escoles, van exigir equips de juvenils per a acompanyar els equips de majors, van recuperar carrers públics i van construir carrers artificials amb la llibertat creadora d’arquitectes que preferien imitar els carrers de sempre. Aquella vitalitat es manifestava també en debats interns que van acabar resolent-se amb noves competicions que potenciaren els planters —per això va nàixer l’Interpobles— o amb la llibertat d’apuntar-se a una subespecialitat o a una altra: d’ací va nàixer el vessant de trinquet i, recentment, l’exitosa de galotxa a curtes. Dels clubs i el seu treball de base han nascut infinitat de primeres figures professionals, tantes que seria difícil entendre la història de l’escala i corda dels últims cinquanta anys sense eixa aportació generosa dels clubs de galotxa, com els de llargues, també a escala i corda, o els de raspall a la seua especialitat.



Source link