El pas de les jornades està destapant totes les mancances de la plantilla del València CF. La plaga de lesions i la poca profunditat d’un equip extremadament jove i inexpert estan llastrant un conjunt que, si bé encara no està en una situació alarmant, sí que ha sumat menys punts dels que podria haver obtingut vist l’esdevindre d’alguns partits. A estos factors cal sumar-ne un altre: els fitxatges, llevat de Pepelu, no arranquen. El rendiment d’Amallah, Canós i Iaremtxuk encara està molt lluny del que espera l’entrenador i bona prova d’això és el poc volum de minuts que registren.
Entre problemes de lesions i oportunitats desaprofitades, cap dels tres reforços d’atac s’ha guanyat un lloc en l’onze. En alguns partits ni tan sols són la primera opció des de la banqueta, i la dada dels minuts jugats fins ara és demolidora. Entre Amallah (380), Canós (318) i Iaremtxuk (179) sumen 877 minuts disputats. Una xifra que posa en evidència el dolent i incomplet treball realitzat en l’última finestra de traspassos. Sobretot tenint en compte que a l’estiu va haver-hi un al·luvió de baixes entre els futbolistes que van acabar cessió i els que van rescindir el seu contracte en vigor.
El balanç del mercat va deixar 11 eixides, de les quals cinc són de jugadors que eren “intocables” en l’onze, com Kluivert, Lino, Nico, Cavani o Yunus Musah. Per contra, només es van tancar quatre altes, de les quals únicament Pepelu està rendint com s’esperava (o fins i tot millor). El de Dénia es va convertir ràpidament en un fix en l’onze titular i ja acumula 1.415 minuts, 538 més que la resta de reforços junts. És a dir, el València ha canviat cinc titulars per només un i sis futbolistes de rotació per únicament tres. Cert és que el club va completar finalment la plantilla amb “nanos” del filial com Javi Guerra, Diego López, Fran Pérez i Alberto Marí, que s’han guanyat més que ningú la seua plaça en el primer equip.
En qualsevol cas, el Pipo necessita que Amallah, Canós i Iaremtxuk facen un pas avant com més prompte millor. De fet, així ho va deixar clar en la roda de premsa prèvia al partit de Copa contra l’Arosa quan va ser preguntat per Superdeporte. “És una possibilitat d’agafar minuts per a jugadors que necessiten eixa continuïtat en competició. Que aprofiten la seua oportunitat. Per la meua manera de ser, som un cos tècnic que valora molt el moment de cada jugador. Els que tenen menys protagonisme, si estan bé, tindran la possibilitat d’entrar en l’onze de la Lliga. Per a mi, té molt de valor, i compte amb l’opció que em mostren coses. Un bon rendiment et facilita la decisió”, va explicar Baraja abans que la “unitat B”, excepte Iaremtxuk en certa manera pel gol, no prenguera la paraula del míster i desaprofitara l’oportunitat contra un equip de Tercera RFEF.
L’equip travessa ara una mala ratxa amb una preocupant falta de gol i tant Amallah com Canós i Iaremtxuk són futbolistes que han demostrat en etapes anteriors tindre la força suficient per a desembossar partits. L’aclimatació al nou equip o el to físic no poden ser excuses cròniques. També fa falta, d’altra banda, que la fortuna de les lesions comence a somriure un poc al València, i és que cal recordar que tant el marroquí com l’extrem de Nules s’han perdut esta temporada diversos partits per contratemps físics. De fet, Amallah està ara de baixa per un esquinç al turmell. Iaremtxuk, per la seua banda, no ha patit lesions, però, així i tot, és el que menys minuts registra. No s’hi acaba d’adaptar i, tot i que dimarts passat es va estrenar amb la samarreta del València en Copa, contra el Getafe en Lliga només va disputar un minut. A més, amb la tornada d’Alberto Marí, la seua participació podria caure fins i tot més.