[ad_1]
«Feliç i, sobretot, orgullós de tindre la possibilitat de poder continuar en el València CF (…) i, sobretot, amb eixa il·lusió i eixes ganes i energia que sempre he transmés des que vaig arribar ací i amb la qual vull continuar treballant durant les dos pròximes temporades per a fer créixer l’equip», eren les paraules de Rubén Baraja el dia de la seua renovació, donant continuïtat a un concepte que ha repetit de manera reiterada des que va prendre les regnes de la banqueta del València, que no és un altre que buscar que l’equip siga millor cada temporada a fi d’aconseguir algun dia de nou el lloc que li correspon.
Per a això no es pot permetre passos arrere, cada any està obligat a millorar i el mercat juga un paper clau, però un estiu més la maquinària valencianista demostra estar completament obsoleta, molt lluny de fer-se forta en una indústria molt competitiva. Consumit pràcticament un mes de mercat de fitxatges, tres amistosos, dos incorporacions després i el futur d’alguns futbolistes en l’aire, queda patent que la plantilla necessita reforços en totes les línies.
Començant per la defensa, amb la lesió de Mouctar Diakhaby, l’equip demana a crits un central de jerarquia. Ara mateix es busca una complicada eixida per a Cenk Özkacar, que no dona el nivell per a la plantilla, i el València afronta la temporada amb Cristhian Mosquera com a líder de la rereguarda i dos novells com Yarek Gasiorowski i César Tárrega, els dos de gran potencial, amb un futur molt prometedor i un present molt sòlid, encara que amb una important falta de bagatge en el futbol professional. Una plantilla competitiva demana quatre jugadors de garanties per a eixos dos llocs.
El centre del camp, d’altra banda, també necessita una injecció de nivell per a fer un salt competitiu. Solament Pepelu està en pretemporada al nivell que s’exigix per a jugar en la medul·lar valencianista, i l’any passat també va ser l’únic que va aconseguir ser regular tota la campanya. Mentres s’espera el pas al capdavant en termes de regularitat tant d’André Almeida —perdut a més en el doble pivot— i d’Hugo Guillamón, el futur de Javi Guerra no està per a res clar, la qual cosa obligaria a fer un esforç encara major per a reforçar la medul·lar. En tot cas, fins i tot sense eixir el de Gilet, el centre del camp demana un futbolista més per a tractar de fer un salt de qualitat i també per a enriquir una rotació que ja no compta amb un intranscendent Amallah.
Suscríbete para seguir leyendo
[ad_2]
Source link